Aquest estiu em vaig comprar les dos primeres
temporades de “Els Tudor” i des de principi de curs l’estic veient, en versió
original, per veure si d’una vegada per totes aconseguisc millorar el meu
nivell d’anglés. La sèrie m’està agradant molt i, a més, m’ha fet reflexionar
al voltant de la política de hui en dia i la que s’aplicava en l’època d’Enric
VIII. I saben què? La veritat és que considere que no hi ha tantes diferències:
el que està en el poder vol conservar-lo i el que no el té, vol aconseguir-lo
de la manera que siga. Dins d’aquest context de lluites de poder, el personatge
de la sèrie que més m’ha captivat és Sir Thomas More. És dels pocs que s’estimen
perdre-ho tot (inclús la vida) que renunciar als seus ideals i creences. Doncs
bé, la casualitat ha volgut que fa dos setmanes en caiguera a les mans l’obra
més important d’aquest humanista anglés: “Utopia”. L’he llegida amb molt d’interés,
en especial el primer llibre, en el qual
More descriu la injusta societat anglesa del XVI. D’aquesta part he extret una
cita que pense que podem aplicar-la a l’actualitat per resumir aquest any que
hui ens abandona:
“Els regnes serien més feliços, si els reis
filosofaren i els filòsofs regnaren”. En efecte, falta molt de sentit comú en
les decisions dels nostres governants, que sembla que estan més interessats a
conservar els seus privilegis que a resoldre els problemes que pateix la gent
(alguns, massa, provocats per la incapacitat dels mateixos governants).
