TENSIÓ

                Serà per la lluna, per la conjunció de mart i plutó o per l’element químic ultrasecret que els roïns que controlen el món han diluït en les xarxes d’aigua potable de tot el planeta. No sé qui tindrà la culpa, però cada vegada que connectes la televisió, engegues la ràdio o lliges la premsa, hi ha una paraula que flota i destaca per damunt de les altres: tensió. I quan, angoixat, lleves la tele, tanques la ràdio o llances el diari pels aires, arribes a la conclusió que l’ésser humà a penes ha evolucionat des que el primer Homo Sapiens estampà sobre la paret d’alguna cova fosca i humida el primer grafit de la història. 

                 Som roïns. Uns més que altres, és clar. Però no podem negar que tenim gravat a foc i ferro el gen de la maldat. Ens agrada fer patir. Torturar a qui tenim al costat. Provocar enfrontaments. Necessitem enemics. I, si no els tenim, ens els inventem. Què faríem sense ells. No sabem autoafirmar-nos d’una altra manera. Ets dels meus o dels altres. Dels que voten en roig o en blau. Dels que udolen com Cristiano o dels que visiten els jutjats, com Messi. Dels que poses caragols a la paella o d’eixos rars que li fiquen pebrera i mandonguilles. Sempre A o B. C o D. Però mai AB o CD. 

Estic convençut que deu haver algú que fomente aquesta conducta autodestructiva. Cada vegada estic més convençut que darrere de tot açò hi ha una raça extraterrestre que està esperant que ens matem els uns als altres per prendre possessió del planeta. Ara, jo si fóra ells, no m’encantaria. Perquè és ben probable que després de l’extinció de la raça humana, només les panderoles podran sobreviure entre les runes i la destrucció.