Tot
i que hui no ha eixit el sol, m’he alçat content. Bé, si els he de ser sincers,
no sabria exactament com definir el sentiment que em domina aquest matí. Sí, ho
confesse, per una banda, el fet d’haver-me assabentat de la detenció d’Alfonso
Rus m’ha dibuixat un somriure ridícul al rostre del qual (miren que ho intente)
no sóc capaç de desfer-me’n. Que per què? No ho sé amb certesa. Segurament serà
pel tarannà dèspota de l’expresident de la Diputació de València. Una persona
que es va permetre el luxe de titlar de burros als seus votants o de manifestar
que els professors de valencià érem (o som?) uns gilipolles (caracollons o moniatos en valencià del bo), no podia
estar tant de temps en primera fila política. En un país normal (o, almenys, no
tan estrany com el nostre) després de qualsevol d’aquestes declaracions hauria
acabat, de cap, en la botiga d’electrodomèstics que els seus pares regentaven a
Xàtiva. Però ací, com tots vostés saben, mai passa res. És també motiu d’alegria
que algú que no sap comptar en euros els diners de les suposades comissions que
estava rebent estiguera tranquil·lament a sa casa, sense que la justícia, com a
mínim, li explicara que dos millons de
peles són dotze mil euros. Sí, supose que açò que experimenta hui el meu
cos deu ser alegria.
Però,
per altra banda, no puc deixar de sentir una profunda sensació de tristor i de
decepció, en comprovar de quina manera s’han gestionat els diners públics en
els últims anys. El cas IMELSA és un sumari més que s’ha d’afegir (només al País
Valencià) als ja coneguts de GÜRTEL, BRUGAL o EMARSA... Escàndols que no han
evitat que el PP continua sent el partit més votat, elecció rere elecció, fet
que encara m’ompli de més amargor. No sé en què deuen pensar alguns quan van a
votar. Ara ja no val l’excusa que la gent de dretes no té una altra opció.
La
detenció de Rus no ha sigut l’únic del matí. Es tracta d’una operació policial
anticorrupció en la qual, a banda de l’exalcalde
de Xàtiva, també han detingut una vintena de persones més, totes elles vinculades
a l’entorn del PP valencià. Rus és l’excàrrec més rellevant que ha caigut, però
alguns mitjans ja apunten que persones com Rita Barberà o l’exvicepresident del
Consell, Gerardo Camps, podrien veure’s esguitats per l’operació. Només Déu (si
existeix) i el jutge instructor saben com acabarà tot açò. Però tot i que hui
estan regirant diverses seus vinculades al PP, a la Diputació de València i al
propi Rus, no tinc molt clar que troben molt de material que els incrimine. ¿Què
fa, vora un any que aparegueren en els mitjans de comunicació les gravacions de
Rus, suposadament, comptant bitllets? ¿En tot aquests mesos no haurà tingut
temps de destruir tot allò que puguera embrutar-lo? No entenc com algú va
permetre que es filtraren les gravacions de Rus a la premsa. Sí, segurament
tenien molt de valor informatiu i, a més, van ser l’excusa perfecta perquè el
PP li mostrara la porta del carrer, perquè ja no molava tant com abans. Però, al mateix temps, també va ser un
missatge molt clar, “vés amb compte, Alfonso, que els tens damunt”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada