Els empresaris valencians ja fa un temps que estan abandonant la tradicional submissió amb el poder que
ha guiat les seues accions des que tinc memòria. Sembla que s’han cansat de
continuar ofrenant glòries a Espanya sense rebre res a canvi, a banda de somriures,
bones paraules o colpets paternalistes a l’esquena. En els últims mesos han
elaborat un discurs que si l’haguera firmat qualsevol altra persona, el podrien
haver acusat de radical, de separatista o d’antisistema. Però és que les xifres
estan ahí i l’empresariat valencià s’ha cansat de l’infrafinançament que pateix
la nostra terra, en comparació amb altres territoris d’Espanya.
Des d’abans de l’estiu
intenten reunir-se, amb no massa èxit, amb Montoro per abordar la qüestió del
finançament. Ho han fet botant-se el canal natural que hauria sigut la intermediació
de Fabra. Però ja no confien en un president que cada vegada que torna de
Madrid, ho fa amb l’esquena cluixida per culpa de les incomptables genuflexions
humiliants que practica a la cort. El resultat d’aquestes gestions ha sigut
negatiu. El ministre d’Hisenda, de la mateixa manera que ninguneja Fabra, els
ha donat llargues i més llargues.
Ahir, llavors, l’empresariat
valencià va esclatar. El motiu, el retard que constaten en les obres del
Corredor Mediterrani, una infraestructura fonamental per a la nostra economia,
que connectaria els nostres productes amb els principals mercats europeus. Aquesta
línia ferroviària compta amb el beneplàcit i els diners d’Europa; però ací, a
Espanya, l’actual govern sempre es refereix al tema amb certa ambigüitat. No
nega que puga ser una infraestructura importantíssima per a l’economia de l’Arc
Mediterrani; però alhora, intenta patrocinar l’anomenat Corredor Central. Es
tracta d’una altra línia ferroviària que enllaçaria Espanya amb Europa, partint
des de la Meseta i marginant els territoris del Mediterrani.
En aquest sentit, la
ministra de Foment, Ana Pastor, assegura que sí s’estan fent les inversions
necessàries perquè el corredor estiga operatiu l’any que ve o, com a molt tard,
en la primera meitat de 2016. Però els empresaris valencians no la creuen. Ahir
Federico Félix, de l’Associació Valenciana d’Empresaris, la va qualificar de
mentidera i va dedicar paraules molt més fortes i sonores al govern central.
Per desgràcia, les
manifestacions de Félix i les reivindicacions dels empresaris valencians a
penes han tingut repercussió en els mitjans. I, per açò, la major part de la
societat valenciana roman aliena a la falta de respecte del govern cap a les
justes demandes dels nostres empresaris. Demandes que anirien en benefici de
tots, perquè reactivarien l’economia, milloraria la competitivitat de les
empreses valencianes i, a mig termini, afavoriria la creació de llocs de
treball. Una vegada més es demostra la importància de tindre uns mitjans de
comunicació públics que estiguen al servici de tots els valencians. Malauradament,
han sigut els nostres propis governants els que ens han condemnat a la
invisibilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada