El jutge Castro per fi ha finalitzat la instrucció
del cas Urdangarín i, com s’especulava des de fa un parell de dies, ha decidit
imputar la infanta Cristina. Tot i que segurament hi haurà gent que carregarà
contra l’instructor i l’acusarà d’antisistema, aquesta decisió segueix el dictat
de la sensatesa i del sentit comú. La infanta figurava en un lloc privilegiat
en els organigrames de les empreses del seu marit. Per tant, si s’està
investigant l’activitat d’una empresa perquè hi ha indicis de delicte, sembla
prou lògic que els seus dirigents hagen de seure a la banqueta dels acusats,
almenys per explicar la seua versió.
Estic convençut que jutges i fiscals no haurien
patit tants maldecaps si la titular de les empreses, en comptes de dir-se
Cristina de Borbón y Grecia, haguera tingut per nom Carmen Pérez. Per aquest
motiu no entenc, en absolut, l’actuació del fiscal qui, des del principi, ha
estat en contra de la imputació de la germana de l’actual rei. No se suposa que
és el fiscal qui ha de vigilar perquè no es cometen delictes? Possiblement m’equivoque
i de bestreta demane disculpes, però en aquest cas sembla que el fiscal haja
decidit mirar cap a un altre costat.
La Justícia té una grandíssima oportunitat amb
aquest cas per demostrar que és cega i que atén a tots per igual. Que els
juristes no tinguen por i no pensen que s’han deixat arrossegar per una farsa
antimonàrquica que pot destrossar el nostre estat de dret. Perquè, com diuen
molts, la base d’un estat de dret és la llei i ha de ser igual per a tots, com
va dir l’anterior rei en el discurs de fa uns quants Nadals. No siguem més
papistes que el papa. Si els mateixos inquilins de la Zarzuela estan començant
a oblidar les relacions que els unien a la família Urdangarín-Borbón, crec que
no cometem cap pecat si deixem que la infanta sega front al tribunal perquè
done compte dels negocis presumptament foscos de la seua família.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada