Em sembla absolutament obscé que persones que no
saben ni el que cobren, ni cada dia 15 consulten els seus comptes corrents per
saber si aquest mes tindran la sort que el jornal els aguante fins el dia 30,
es permeten el luxe de dir-nos “que si volem eixir de la crisi ens hem de
baixar el sou (un poquet més)”. Postulen des de la seua torre de marfil que amb
eixa rebaixa es podrien crear més llocs de treball. I animen a govern,
empresaris i treballadors a arribar a un acord. Aquesta no-proposta (perquè no
és oficial) que el vicepresident de la Comissió Europea, Oli Rehn, va llançat a
través del seu blog és un autèntic xantatge emocional i una veritat a mitges.
Segurament si ens baixaren (si ens tornaren a
baixar) el sou, és possible que es crearen nous llocs de treball, tan
necessaris per al nostre país. Però quin tipus de treballs? Amb quines
remuneracions? I a quin preu? Té sentit que ens baixen el sou i, a canvi, ens
pugen els impostos, la llum, el combustible, els serveis bàsics? En realitat
ens estan baixant el sou dos vegades, perquè cobrem menys i ens augmenten les càrregues.
Per altra banda, en una economia dèbil com la
nostra, tan depenent del consum, baixar els sous significa esclafar-lo un poc
més i amb ell, sobretot, a les nostres xicotetes i mitjanes empreses. No ens
gastarem un duro més del necessari i l’economia continuarà en Stand By.
Aquesta no-proposta de Rehn està pensada únicament
i exclusivament perquè l’Estat Espanyol puga tornar els diners que li han
prestat. De nou es prioritza la salvació del capital financer, per damunt de
les necessitats dels ciutadans. Ens estan convertint en esclaus dels bancs, de
les petrolieres i de les empreses energètiques. Ens hem equivocat de planeta...
Segurament Oli Rehn va ser capità moro en una
altra vida, “serà per diners!”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada