
Batiste (nascut a València, però resident a Ròtova
–molt a prop del meu poble– ) tenia un gos d’eixos enormes, no em pregunten la
raça, que només mirar-lo ja notaves com se t’accelerava l’activitat intestinal.
Aquell gos lladrava molt i tenia certa tendència a llançar-se contra tot aquell
que arribava a la caseta de Batiste. “No tingueu por, no fa res, només vol
jugar...” Un cap de setmana d’abril de fa uns deu anys, el fill dels veïns
entrà al seu terreny per agafar un baló que se li havia encalat. Per sort, el
xiquet va poder contar-ho, però hui en dia encara arranca a córrer quan veu un
canitx.
Adolf, un pintor de Bètera, tenia quaranta-cinc
anys quan va morir. La seua dona, quan aquella vesprada d’agost el va veure
eixir de casa amb la bicicleta, li va dir: “Però hui, amb la ponentà que cau, vas a agarrar la bici?”
“No patisques, dona, només vaig a pegar una volteta...” La volteta acabà en una
de les últimes revoltes del Garbi. La calor se l’emportà per a sempre.
Hui ADIF ha instal·lat tres balises a Santiago de
Compostel·la que frenaran automàticament quan el tren supere la velocitat
reglamentària. Si hagueren estat col·locades fa setmana i mitja, no haurien
mort vora 80 persones. No aprenem. En aquest país només actuem després de les
tragèdies. I de vegades, ni això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada