Fa uns anys (no massa), quan encara exercia el periodisme em va cridar l’atenció que preguntar pel cost de la visita del Papa en la roda de premsa posterior al ple del consell, tinguera el mateix efecte que una invasió d’alienígenes o que l’atac d’un exèrcit de zombis. Haurien de veure la cara de terror que se li posava al portaveu de torn del govern valencià: ulls fora de les òrbites; gotes de suor fred pel l’esquena; tremolors a les mans; pèrdua momentània de la facultat de parlar amb coherència; ganes irreprimibles d’assassinar al periodista que acabava de referir-se a assumptes catalogats com a matèria reservada... Tot allò com a preludi d’alguns dels millors exemples de prosa dadà que ha donat la història. Les al·locucions de Tristan Tzara o Hugo Ball semblen autèntics tractats de filosofia clàssica, al costat dels balbucejos imprecisos o els sorolls guturals que aconseguien emetre els portaveus del consell.
Però no pensen que només patien malsons sobre la visita del Papa portaveus i presidents de la Generalitat. L’obsessió per aquesta qüestió era tal que, fins i tot, el responsable d’informatius d’alguna emissora pública, quan revisava els currículums que li arribaven, s’assegurava que el futur candidat a treballar en l’ens públic mai haguera fet aquesta pregunta a cap membre del govern valencià.
Afortunadament, els anys han passat i m’han donat la claredat necessària per comprendre l’origen d’aquesta particular obsessió paranoide. La clau ens la dóna, una vegada més, la trama corrupta Gürthel. Gràcies a les informacions del diari ‘El País’, hem pogut saber que en aquells anys RTVV li va pagar 6’4 milions a una empresa que –toca’t el nas!– es dedicava a fer obres públiques a Castella-Lleó, per a l’explotació televisiva de l’esdeveniment. El pecat, que ja podríem considerar com a capital, encara és més gros; ja que la documentació decomissada per la policia deixa ben a les clares que la cobertura televisiva de la visita del Papa només va costar la meitat d’eixos 6’4 milions.
Què va passar amb l’altra meitat? Que Correa, l’empresa adjudicatària del contracte televisiu i el mateix director de RTVV s’ho van repartir, com a bons germans.
Hui, dos anys després que els mitjans de comunicació airejaren aquests negocis putrefactes, el fiscal anti-corrupció ha decidit que, tal vegada, ja és hora que l’exdirector general de RTVV done explicacions públiques. És de sentit comú.
Amb tot, el que em posa el pèls de punta és que darrere d’aquesta decisió de la fiscalia s’amague algun tipus de motivació partidista. No obliden que d’ací no res tenim eleccions generals...
Segurament seré massa aficionat a les teories conspiranoiques; no diuen que la Justícia és cega?
Tampoc Camps posava massa bona cara. Recorde un dia, en una compareixença davant dels mitjans després d’una reunió amb Esperanza Aguirre, el president, fent gala de la gallardia que el caracteritzava, va deixar amb la paraula en la boca el meu company Sergi Tarín, quan aquest li va demanar si ja sabia què ens havia costat la visita del Papa. A la mateixa presidenta madrilenya li va caure la bancà a terra, quan va veure a tot un president emblanquir per la pregunta d’un periodista i fugir d’aquella sala, com si haguera patit la picadura d’una cobra reial, sense acceptar cap pregunta més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada