Negocis de família

El jutge Castro per fi ha finalitzat la instrucció del cas Urdangarín i, com s’especulava des de fa un parell de dies, ha decidit imputar la infanta Cristina. Tot i que segurament hi haurà gent que carregarà contra l’instructor i l’acusarà d’antisistema, aquesta decisió segueix el dictat de la sensatesa i del sentit comú. La infanta figurava en un lloc privilegiat en els organigrames de les empreses del seu marit. Per tant, si s’està investigant l’activitat d’una empresa perquè hi ha indicis de delicte, sembla prou lògic que els seus dirigents hagen de seure a la banqueta dels acusats, almenys per explicar la seua versió.

A BOCA DE CANÓ, l’opinió dels lectors

                Estar fora de casa per motius de treball (o pels que siguen) és dur. Costa fer-se a la idea que només podràs abraçar a la teua dona i a les teues filles només el cap de setmana. Però, almenys, jo he intentat que aquests dos anys que porte treballant a Almoradí (Baix Segura)  hagen sigut productius. He escrit una nova novel·la que durà per títol ‘A boca de canó’. En aquests moments estic acabant l’original per buscar després una editorial que estiga interessada en el projecte. En línies generals, la novel·la té dos temes fonamentals: el futbol femení i les relacions humanes. Normalment abans de presentar-la a cap editorial, li pegue la pallissa a alguns amics perquè la lligen. En aquesta ocasió els amics han sigut els meus alumnes de tercer i quart d’ESO de l’IES Antonio Sequeros. El resultat considere que ha sigut molt positiu, especialment per a mi, ja que han mostrat molt d’interés i m’han fet molts comentaris i algunes suggerències. Les suggerències me les guarde per a mi, però ací vos deixe algunes de les opinions. Vos assegure que no hi ha professor ni escriptor més pagat que jo. Ah, la il·lustració que acompanya aquest escrit és obra de Jaume Carañana, un company de l’institut que dibuixa de meravella. Ara a veure si s’anima alguna editorial!

MONARQUIA O REPÚBLICA?

“Per a què serveix un rei?” Aquesta pregunta me la va fer despús-ahir una alumna de 2n d’ESO. Més o menys de memòria li vaig citar els tòpics habituals que els membres de la meua generació hem escoltat des de ben menuts: “el rei fa el paper d’àrbitre, de moderador...Em... Representa Espanya... Em... És el cap de l’Estat...” La resposta no va deixar molt satisfeta l’alumna perquè va insistir: “sí, però a banda d’inaugurar exposicions i tallar cintes roges, què fa?” Segurament el més fàcil hauria sigut dir-li: “mira, xiqueta, opine com tu, després de trenta-nou anys de monarquia parlamentària, jo tampoc tinc molt clar perquè serveix un rei.” Però vaig preferir que ella traguera les seues pròpies conclusions i la vaig convidar a què investigara què és una monarquia i què una república, i que reflexionara al voltant del sistema polític amb  el qual se sent més a gust.

CREIX L’ESCEPTICISME AMB EUROPA

Hala, ja està. Ja han passat. Els europeus ja hem votat per renovar l’Europarlament i, com era d’esperar, més de la meitat de l’electorat s’ha quedat a casa. Aquesta dada no per esperada és menys preocupant. La ciutadania continua donant l’esquena a les institucions europees i, a més, cada vegada hi ha més dits que assenyalen la Unió Europea com a responsables dels mals que patim. 

En aquest sentit, per damunt de la victòria (pobra) dels populars europeus, la crescuda del vot antieuropeu crida molt més l’atenció. A França l’ultradreta ha aconseguit una victòria història. Marie Le Pen ha superat socialistes i conservadors amb un discurs populista i xenòfob. A Grècia la coalició d’esquerres Syriza, que ha fet campanya contra la troika i el BCE, ha sigut el la formació política més votada. Fet, per altra banda, bastant lògic, si tenim en compte tots els retalls que estan patint els grecs com a conseqüència dels rescats europeus. Però a Grècia el que resulta més alarmant és la consolidació del partit nazi Alba Daurada, que ha sigut la tercera força política. Al Regne Unit, territori tradicionalment euroescèptic, s’ha imposat l’UKIP, un partit de tall xenòfob i antieuropeu, per davant dels laboristes i dels partits de la coalició conservadora-liberal que governa actualment.