Els meus amics saben que gaudisc d’un gran sentit de l’humor. Procure afrontar el dia a dia amb uns quants somriures per tal de fer més agradable el camí d’espines en què, de vegades, es converteix la nostra vida. I en aquest sentit, si se’m permet el col·loquialisme, encara estic descollonant-me cada vegada que recorde el titular amb el qual encapçale aquest article que, he de confessar, he manllevat de la portada de divendres de ‘La Razón’ (què hem de fer, als instituts valencians es complicat llegir un altre tipus de diaris). Però és que els del PP es pensen que som imbècils o és que pretenen impulsar una lobotomia general només conquerisquen la Moncloa?
Han passat més de trenta anys de la mort del dictador i, per desgràcia, a Espanya encara queden massa partidaris d’aquell país en blanc i negre, que es vestia de blau, es calava una gorra roja i abans de començar l’escola li dedicava una cançó a l’astre rei amb el braç dret ben estirat. Aquests són els que cada vegada que escolten un espanyol expressant-se en una llengua diferent a la castellana pateixen mals d’estómac i principis d’infart agut. Són aquests els que no comprenen que la història (especialment la del segle XVIII) no es pot estudiar igual a Zamora, que a Còrdova o que a Xàtiva. Han sigut aquests, precisament, qui, aprofitant l’actual crisi, han llançat missatges des de les seues tribunes privilegiades per tractar de convéncer-nos de la inutilitat de les autonomies i de la conveniència de la devolució d’alguna competència a l’Estat. No han arribat a parlar de la seua eliminació; però segur que la majoria d’ells ho pensa.
