CORRUPCIÓ A LA VALENCIANA (V)

Amb el nou segle una de les principals reivindicacions de la comunitat educativa valenciana era la dotació d’unes infraestructures adequades per a la formació de l’alumnat valencià. Hi havia col·legis que s’havien quedat obsolets, uns altres evidenciaven nombroses deficiències i en algunes poblacions calia construir-ne de nous. Per aquest motiu l’any 2000 el govern d’Eduardo Zaplana va crear CIEGSA, una empresa pública que tenia com a principal objectiu la construcció de nous equipaments educatius. El que originàriament es pretenia amb CIEGSA era accelerar la construcció de col·legis i instituts i, a més, a un cost inferior per a les arques públiques, en cas que les obres les hagueren realitzat empreses privades. Per desgràcia, setze anys després, les bones intencions van quedar només sobre el paper i els diners en butxaques que la Justícia haurà de determinar. Segons les últimes notícies que hem conegut els sobrecostos en les obres d’aquesta empresa pública podrien arribar fins als 1.000 milions d’euros, que en pessetes, per si aquesta xifra no els escandalitza suficientment, serien vora 170 mil milions. Els assegure que he hagut de calcular-ho tres vegades, perquè el meu cervell a partir de sis zeros es mareja. Coneixent aquestes dades dóna molta ràbia que un vicepresident del Consell com José Ciscar volguera justificar el tancament de Canal 9 amb la necessitat d’invertir eixos diners en col·legis i hospitals. Això al  meu poble es diu tindre la cara forrà de vaqueta. 

CORRUPCIÓ A LA VALENCIANA (IV)

Alfonso Rus és el típic bròfec de poble. El que convida a tots en el bar, el més graciós, el més guapo i, per descomptat, el que té la boca més gran. Una boca que, en no poques ocasions, l’ha deixat en evidència. Als professors de Valencià ens va dir gilipolles. Als seus votants, burros. I va convidar a la militància del PP a celebrar la majoria absoluta de Rajoy amb xampany i dones... Tots pixats de riure. “Rus és autèntic, un home del poble...” he sentit en moltes ocasions referir-se a ell per algun dels seus fidels seguidors. Ho tenia tot permés, carta blanca. Que més donava que la gent es morira de fam! Ell apareixia al míting amb el Ferrari. Serà per diners! (copyright de Xavi Castillo). Ara bé, darrere de la personalitat megalomaníaca d’un home que ha aconseguit ser alcalde de Xàtiva, president de la Diputació de València, president de l’Olímpic i quasipresident del València, hem descobert un personatge que s’ha dedicat, suposadament, a enriquir-se amb comissions i a afavorir a amics i coneguts amb diners públics.

CORRUPCIÓ A LA VALENCIANA (III)

Camps, Campos, Costa i Betoret no van ser els únics membres del govern valencià que van haver de retre comptes amb la justícia per alguna de les peces del cas Gürtel. Les exconselleres de Turisme, Milagrosa Martínez (la filla puta de la Perla, en paraules del Bigots) i Angélica Such, van ser imputades (ara investigades, després de la reforma terminològica que va dur a terme el govern de Rajoy) per encarregar a Orange Market el muntatge de l’estand de la Generalitat Valenciana a FITUR (la Fira Internacional de Turisme que se celebra cada any a Madrid). 

Línies roges

Tots els que em coneixen saben que no veig amb bons ulls (per múltiples raons que hui no explicaré) que Catalunya s’independitze d’Espanya. Però això no significa (ni de bon tros) que estiga d’acord amb el reforç del centralisme que demanen alguns o que considere que els catalans siguen una espècie de monstres de l’infern que acaben de fugir d’alguna biblioteca reblida de llibres de literatura gòtica. Per a mi Catalunya és una part més del meu país, com Conca, on va nàixer la meua àvia, o Andalusia, d’on és mon pare i d’on era el meu avi. Ara, també tinc molt clar que el que puga dir o escriure no té massa valor, perquè jo no sóc català i no em correspon a mi decidir el seu futur.