Acabar amb Podem

Podem ja és la primera força política en intenció de vot. Si hui s’hagueren celebrat unes eleccions generals el partit encapçalat per Pablo Iglesias  hauria aconseguit la victòria i estaria en disposició de buscar socis posar en marxa el seu programa electoral. El programa electoral de la il·lusió. El programa electoral de la gent que s’ha cansat de mirar cap a un altre costat mentre que els profitosos (del partit que fóra) s’omplien les butxaques a dos mans i enriquien els seus amics i padrins.

EL FUTUR INCERT DEL VALÈNCIA

Quan alguns dels meus alumnes de segon d’ESO em preguntaven l’any passat per a què servien les classes d’història, jo els responia amb dos tòpics que, en el cas de l’actualitat del València, poden aplicar-se a la perfecció. Estudiar història serveix per entendre el present, per saber d’on venim i per comprendre per què som com som. Per exemple, hui volen fer-nos creure que Bankia és l’enemic públic número 1, total perquè vol recuperar les cabassades de diners que va prestar al València. Ja pareix que ningú recorda qui era la principal entitat financera que estava darrere del València de les lligues i les copes. Era evidentment Bankia, quan encara no s’havia fusionat amb Caja Madrid, s’anomenava Bancaixa i estava controlada directament pel govern valencià de torn. Curiosament també va ser Bancaixa qui li va prestar generosament els 90 milions d’euros a la Fundació del València perquè es poguera completar l’ampliació de capital de fa un lustre i que el club no se n’anara a fer la mà. Quina poca memòria tenim, no?

MONTORO, L’EXECUTADOR

                  Ja tenim culpable: Jordi Pujol. Després d’escoltar el ministre d’Hisenda, l’esgarrifador Cristobal Montoro, sembla que Jordi Pujol siga l’únic responsable dels, aproximadament, 80.000 milions d’euros que cada any deixa de recaptar la hisenda espanyola. Sobre Pujol i família ja hem parlat en aquest blog i  hem deixat ben clareta l’opinió que ens mereixen les actuacions d’aquest personatge. Amb tot, hui m’ha sorprés el sadisme i l’acarnissament amb què el ministre Montoro ha executat públicament el cos quasi exànime, políticament parlant, de l’expresident. Qualsevol malpensat podria creure que, ara que s’acosta la Diada Catalana i la data del referèndum independentista, Montoro ha volgut aprofitar les maganxes financeres de la família Pujol per desqualificar tots els partidaris de la secessió de Catalunya. 

L'aforisme del poder

Què tindrà el poder que quan el tastes mai vols desfer-te’n d’ell. El poder; que tot l’univers rode al teu voltant i que els desitjos es convertisquen en lleis. Té el poder qui controla el comandament a distància de la casa. O el xiquet que porta el baló al pati de l’escola. Ells decidiran per nosaltres quina pel·lícula veurem o si juguem a futbol o a bàsquet. El poder; allò que transforma corders en llops i papallones en dracs alats. Encara que també diuen que només quan una persona aconsegueix ostentar el poder, el coneixem de veritat. Llavors, el dolent sempre ho havia sigut, a pesar d’haver-se vestit amb les llanes del be.