EL FUTUR INCERT DEL VALÈNCIA

Quan alguns dels meus alumnes de segon d’ESO em preguntaven l’any passat per a què servien les classes d’història, jo els responia amb dos tòpics que, en el cas de l’actualitat del València, poden aplicar-se a la perfecció. Estudiar història serveix per entendre el present, per saber d’on venim i per comprendre per què som com som. Per exemple, hui volen fer-nos creure que Bankia és l’enemic públic número 1, total perquè vol recuperar les cabassades de diners que va prestar al València. Ja pareix que ningú recorda qui era la principal entitat financera que estava darrere del València de les lligues i les copes. Era evidentment Bankia, quan encara no s’havia fusionat amb Caja Madrid, s’anomenava Bancaixa i estava controlada directament pel govern valencià de torn. Curiosament també va ser Bancaixa qui li va prestar generosament els 90 milions d’euros a la Fundació del València perquè es poguera completar l’ampliació de capital de fa un lustre i que el club no se n’anara a fer la mà. Quina poca memòria tenim, no?

És cert que els de Bankia no són ningunes mongetes de la caritat. Segurament molts dels seus directius mereixen anar a l’infern, però no per qüestions futbolístiques, sinó per deixar a milers de persones sense casa o, sobretot, per furtar els estalvis d’altres tants jubilats amb productes de dubtosa legalitat com les preferents. On estaven en aquells moments tots els que ara malparlen de Bankia? Molta gent hauria agraït el seu suport.

L’altre motiu pel qual val la pena estudiar història és perquè podem evitar que es repetisquen desastres que ja han ocorregut. Cada vegada que pense en Lim no puc evitar recordar al jeque que va comprar al Màlaga, a l’indi que es féu amb el Racing o a l’ucraïnés que es quedà amb l’Alavés. Tots tres van arribar amb molt bona premsa; però els resultats, a la llarga, van ser catastròfics.

En el procés de venda del València hi ha hagut de tot, menys transparència. Ens hem hagut de creure que Lim va presentar la millor oferta, només perquè Amadeo Salvo, el president del València, va convéncer els patrons de la Fundació del València i a bona part de l’afició valencianista que era així. Han trascendit informes d’un parell de consultores que, en efecte, parlen en eixe sentit. Però, per contra, també hem conegut uns altres estudis que diuen tot el contrari. Llavors, considere que els valencianistes estem desorientats, indefensos i que, en línies generals, no se’ns ha tractat ni amb seriositat ni amb respecte.

Pel que sembla, de l’oferta inicial de Lim, s’ha concretat ben poc. En línies generals, sembla que inicialment el magnat de Singapur va assegurar que compraria les accions de la Fundació, que acabaria amb el deute del club, que es comprometia a finalitzar les obres del nou estadi i que donaria no sé quants milions per fitxatges. Però, amb el pas del temps, hem sabut que Lim havia canviat d’opinió. Sí, compraria les accions de la Fundació (si no em falla la memòria, amb un préstec de Bankia, sí d’eixos tan roïns). Els jugadors importants que han arribat al club, ja no són propietat del València, sinó que arriben cedits per l’empresa de Lim; per tant, l’únic que traurà profit econòmic d’ells, serà el mateix Lim. Ja no hi ha cap compromís per adquirir el solar de l’antic Mestalla en cas que cap comprador estiguera interessat en la seua adquisició. Tampoc hi ha cap compromís firmat per acabar l’estadi de Corts Valencianes. I pel que fa als milions que arribarien al València, ja no serien en qualitat d’inversió, sinó en forma de préstec que el club de Mestalla hauria de tornar amb un interés d’Euribor més 2%. Situació que incrementaria el deute del club considerablement.

Per tant, si Lim finalment compra el València, el club queda totalment a mercé de la bona voluntat del magnat asiàtic. Mentre tot vaja bé, perfecte, miren, si no, quin gran inici de lliga està protagonitzant l’equip. Però si es cansa o les coses no funcionen com ell havia previst, tal com va ocórrer a Màlaga, Vitòria o Santander, adéu i fins una altra.

Per desgràcia, o per sort, hui per hui, l’única opció que garanteix la viabilitat del València és la que aporta el tàndem Lim-Salvo. La resta, per unes raons o per altres, ja no compten. En definitiva, confiem que Lim, si finalment compra el club, vindrà per reflotar-lo i no per servir-se d’ell. Si ocorreguera el segon cas, esperem que no, caldrà recordar-se de personatges com Paco Roig o Juan Soler que van aprofitar el València com a llançadora personal i el van deixar com una granja de Texas després del pas d’un tornado.