Camps es comporta
com un d’eixos monarques absolutistes del segle XVII. Com aquells que
consideraven que l’origen del seu poder
era diví i que, per tant, només Déu podia donar-los o llevar-los la corona.
Quan l’escoltes fa la impressió que estàs davant d’un il·luminat, d’algú que
creu estar per damunt del bé i del mal i, en conseqüència, d’una persona que
viu una realitat paral·lela a la de tot el món. Deu ser que enyora els anys de
presidència o, el que seria encara més greu, que ningú li ha dit que ja no és
la primera autoritat valenciana. Sota l’aparença d’home de bé i de ministre de
l’Església (el curita l’anomenava un
dels seus amiguets de l’ànima) Camps
encapçalava un règim implacable amb els adversaris i enemics polítics. La
veritat oficial que emanava de la plaça de Manises no admetia cap matisació. Vivíem
moments històrics, com pregonaven els micròfons segrestats de Canal 9. Érem,
els ciutadans valencians, l’enveja de tot Espanya. I, gràcies a la gestió del
PP, València, tornava a eixir en els mapes del món, cinc-cents anys després del
gloriós Segle d’Or. Màrqueting polític, publicitat barata i megaprojetes que
ja veurem quan acabem de pagar.
Aquest
és el context que hi ha darrere de les notícies que han sorgit recentment al
voltant de la implicació de Camps i del seu govern en assumptes com ara la
visita del Papa Benet XVI, les adjudicacions de contractes a la trama Gürtel o
la construcció del circuit urbà de Fórmula 1 de València. La Fórmula 1 va ser
el gran cavall de batalla del PP durant la campanya electoral de 2007. Al caliu
de Fernando Alonso i dels seus èxits esportius es va voler convertir València en
el Mònaco espanyol. Es va crear una
empresa ad hoc per a l’organització,
Valmor Sports (amb Aspar, Bancaixa –quan encara era una entitat bancària
valenciana– i Fernando Roig). No anava a costar-nos ni un euro als valencians.
Però no era de veres. La Fórmula 1 només va ser rendible per al seu propietari,
Bernie Ecclestone, i la Generalitat va haver de comprar Valmor i assumir les
pèrdues que arrossegava.
Què podem dir que
no se sàpia ja de la visita de Benet XVI? Se’n recorden de València colonitzada
per urinaris mòbils? De les pantalles gegants que s’hi van instal·lar? O de l’aparell
d’aire condicionat amb què es va crear un microclima en la Ciutat de les
Ciències perquè la calor valenciana de juliol no s’emportara Benet XVI a la
tomba abans de temps? Tot i que ara Camps assegure que l’organització d’aquell
Encontre Mundial de les Famílies va anar a càrrec d’una fundació privada, era
evident que Juan Cotino (mà dreta de Camps al govern i al partit) n’estava al
tant. Van gastar-se molts diners. Quants? Ni ells mateixos deuen saber-ho,
perquè en aquells anys, quan li ho preguntàvem (en les poques ocasions en què
Camps tenia a bé atendre les qüestions dels periodistes) fins i tot pegava a
fugir.
Ahir
l’Audiència Nacional va anunciar que processarà Camps pels contractes de Fitur.
El jutge De la Mata considera que hi ha indicis suficients per jutjar l’expresident
pels delictes de prevaricació administrativa i frau. El Curita, en canvi, només
veu mans negres i complots orquestrats per l’esquerra en contra d’ell. Algú
hauria de dir-li a l’emperador que la tela del vestit que llueix no és
invisible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada