dimecres, 5 de juny de 2019

El vestit de l'emperador


Camps es comporta com un d’eixos monarques absolutistes del segle XVII. Com aquells que consideraven  que l’origen del seu poder era diví i que, per tant, només Déu podia donar-los o llevar-los la corona. Quan l’escoltes fa la impressió que estàs davant d’un il·luminat, d’algú que creu estar per damunt del bé i del mal i, en conseqüència, d’una persona que viu una realitat paral·lela a la de tot el món. Deu ser que enyora els anys de presidència o, el que seria encara més greu, que ningú li ha dit que ja no és la primera autoritat valenciana. Sota l’aparença d’home de bé i de ministre de l’Església (el curita l’anomenava un dels seus amiguets de l’ànima) Camps encapçalava un règim implacable amb els adversaris i enemics polítics. La veritat oficial que emanava de la plaça de Manises no admetia cap matisació. Vivíem moments històrics, com pregonaven els micròfons segrestats de Canal 9. Érem, els ciutadans valencians, l’enveja de tot Espanya. I, gràcies a la gestió del PP, València, tornava a eixir en els mapes del món, cinc-cents anys després del gloriós Segle d’Or. Màrqueting polític, publicitat barata i megaprojetes que ja veurem quan acabem de pagar. 


Aquest és el context que hi ha darrere de les notícies que han sorgit recentment al voltant de la implicació de Camps i del seu govern en assumptes com ara la visita del Papa Benet XVI, les adjudicacions de contractes a la trama Gürtel o la construcció del circuit urbà de Fórmula 1 de València. La Fórmula 1 va ser el gran cavall de batalla del PP durant la campanya electoral de 2007. Al caliu de Fernando Alonso i dels seus èxits esportius es va voler convertir València en el Mònaco espanyol.  Es va crear una empresa ad hoc per a l’organització, Valmor Sports (amb Aspar, Bancaixa –quan encara era una entitat bancària valenciana– i Fernando Roig). No anava a costar-nos ni un euro als valencians. Però no era de veres. La Fórmula 1 només va ser rendible per al seu propietari, Bernie Ecclestone, i la Generalitat va haver de comprar Valmor i assumir les pèrdues que arrossegava.

Què podem dir que no se sàpia ja de la visita de Benet XVI? Se’n recorden de València colonitzada per urinaris mòbils? De les pantalles gegants que s’hi van instal·lar? O de l’aparell d’aire condicionat amb què es va crear un microclima en la Ciutat de les Ciències perquè la calor valenciana de juliol no s’emportara Benet XVI a la tomba abans de temps? Tot i que ara Camps assegure que l’organització d’aquell Encontre Mundial de les Famílies va anar a càrrec d’una fundació privada, era evident que Juan Cotino (mà dreta de Camps al govern i al partit) n’estava al tant. Van gastar-se molts diners. Quants? Ni ells mateixos deuen saber-ho, perquè en aquells anys, quan li ho preguntàvem (en les poques ocasions en què Camps tenia a bé atendre les qüestions dels periodistes) fins i tot pegava a fugir.

Ahir l’Audiència Nacional va anunciar que processarà Camps pels contractes de Fitur. El jutge De la Mata considera que hi ha indicis suficients per jutjar l’expresident pels delictes de prevaricació administrativa i frau. El Curita, en canvi, només veu mans negres i complots orquestrats per l’esquerra en contra d’ell. Algú hauria de dir-li a l’emperador que la tela del vestit que llueix no és invisible.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada