La bola de cristall

S’han complit, per desgràcia, tots els pronòstics que havíem fet després del gran èxit electoral de Podem en les europees i de la seua consolidació com a alternativa de l’oligopoli PP-PSOE, que reflecteixen mes a mes les enquestes. Els grans partits no han sabut (volgut) escoltar el clamor popular. No acaben d’entendre que la gent s’ha fartat d’ells i, sobretot, de les polítiques decebedores que han aplicat des de la Transició fins ara. Algú (algú especialment il·lús, és clar) podria haver pensat que després d’aquest toc d’atenció, els dos partits majoritaris farien autocrítica i s’esforçarien per modificar el seu funcionament intern i tot allò que els separa de la ciutadania. Però, tristament, com sospitàvem, en comptes d’això, s’han dedicat a llançar tota la porqueria que han pogut cap al partit de Pablo Iglesias.

Que conste que aquest article no té com a objectiu defensar Podem i els seus ni, tampoc, demanar el vot per a la formació de Pablo Iglesias; res més lluny de la intenció del que els escriu. Simplement hem volgut constatar el comportament del poder quan se sent amenaçat. En les últimes setmanes els mitjans s’han fet ressò del Cas Errejón, del Cas Monedero (ja anomenat com a “Bitlletero”, en alguns àmbits) o del Cas Tania Sánchez. Aquest últim afer resulta especialment curiós ja que Sánchez milita en Esquerra Unida i no té res a veure amb Podem, si exceptuem que és (o ha sigut, ja m’he perdut, i tampoc és massa rellevant per a aquest article) la parella de Pablo Iglesias. No els sorprenga si algun dia Montoro els investiga per comprar en el mateix supermercat que Iglesias o per tindre relació amb un cosí prim d’algun dels alumnes de la facultat on dóna classes el líder de Podem.

Tot açò, juntament amb la campanya de la por que van posar en marxa l’endemà mateix de la sorpresa electoral de Podem en les europees, és l’únic que sembla que han fet PP-PSOE per contrarestar l’efecte Podem. Cap proposta de renovació. Cap intent seriós de regeneració. Per això la ciutadania cada vegada s’allunya d’uns i s’acosta als altres. Hui, sense anar més lluny, el CIS assegura que Podem  hauria superat al PSOE i ja és en el segon partit en intenció de vot.

Perilla, per tant, l’hegemonia política de PP-PSOE que ha predominat en les últimes dècades? Jo sincerament crec que no. Si em deixen que continue jugant amb la bola de cristall, estic segur que d’ací uns mesos el cavaller (o la dama) de rosa entonarà el discurs de la responsabilitat i evidenciarà el que ja fa molt de temps que no saben dissimular: que el roig i el blau combinen a la perfecció. No caldrà prendre el Congrés amb la Guàrdia Civil. No serà necessari traure a passejar els tancs a València. Tot dins de la legalitat. Com a Alemanya. El guió ja està escrit. Temps al temps.