El poder, quan se sent amenaçat, reacciona de la
mateixa manera que un animal salvatge tenallat per la por: atacant. Després
dels resultats electorals del passat 25-M, en els quals la ciutadania va donar
l’esquena a l’oligarquia política que dirigeix el país des de fa més de trenta
anys, hauria sigut desitjable algun gest d’autocrítica per part dels que ens
governen. En aquest sentit, el més paregut està sent el procés intern del PSOE
per triar el nou secretari general. Però té tota la pinta que ho han fet, més
que per convenciment, perquè ja fa uns quants anys (no en totes les comunitats
autònomes amb igual intensitat) que pateixen un procés de zombificació política
que no els du enlloc. Amb tot, tret de militants, de periodistes i de
politòlegs, la societat no està assistint amb gran entusiasme a aquest procés
que situarà al capdavant del PSOE al bo,
al lleig o al dolent.
Els socialistes almenys han intentat fer visible l’autocrítica,
però què està fent l’altre gran partit responsable d’haver-nos dut a la ruïna? Pel
que sembla han decidit apel·lar al discurs de la por. “Vigileu a qui voteu, no
siga que li doneu el poder a vampirs, extraterrestres o personatges encara
pitjor...”, diuen públicament cada vegada que detecten un micròfon del mitjà de
comunicació que siga. Ací, al País Valencià, Fabra (com fan els seus cada
vegada que les enquestes els claven un dit a l’ull) ha tret el fantasma
anticatalanista del fons de l’armari. “Feu-me cas quan vos dic, que si no
confieu en nosaltres, arribarà un tripartit catalanista, diabòlic i
menja-xiquets que ens furtarà el sol, les taronges i la paella...”
A la resta d’Espanya, tot i que el discurs de “que
España se rooompe” també cala prou, en les últimes setmanes s’ha posat de moda
un altre esport polític, carregar contra el líder de Podemos, Pablo Iglesias i
contra tot aquell que duga ulleres, barbeta i els cabells arreplegats en una
cua. Que si Podemos rep diners de la Veneçuela bolivariana, que si Iglesias
simpatitza amb ETA. Que si va ser ell el llop que es menjà a la Caputxeta i a
la seua àvia. Estic segur que en les pròximes setmanes trobarem en determinats
diaris proves fefaents que implicaran el líder de Podemos en l’atemptat de
Kennedy...
Amb tot, el més trist és que aquest discurs de la
por funciona. Cert percentatge de la població ha picat i ja comença a entonar
el “madrecita, madrecita, que me quede como estoy...” La maquinària mediàtica
del poder sap com entrar en les ments de l’opinió pública i com dirigir les
intencions de vot. Ara hi ha molta gent de l’anomenada indignada, veurem quanta
queda en les pròximes eleccions. Els líders d’opinió ja s’han posat a treballar
perquè la societat acabe de creure que el llop torna a córrer pels nostres
carrers i es preferible quedar-se a casa, que reclamar els nostres drets al
carrer. Ha arribat l’hora que la ciutadania prenga consciència del seu poder i
que en les pròximes eleccions el demostre.
Tenim una gran oportunitat per al canvi. No la
desaprofitem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada