dissabte, 15 de gener del 2011

Visita a la foguera més gran del món

Aquest dissabte ens hem reunit a Canals el grupet d'amics que vam fer a l'Acadèmia de València, en la qual vam preparar les oposicions per convertir-nos en professors de secundària de valencià. Aquest grup (els que arribàrem fins el final) el formàrem Vicenta (d'Ontinyent), Esther (de Sueca), Anna i Simón (de Mislata), Guillem (de Canals) i jo (de València). Ah, quasi se m'oblida, Joan Ramon, el nostre professor i guia espiritual, que va saber orientar-nos correctament en el perillós territori de les oposicions a la docència.

No és la primera vegada que ens juntem. L'estiu de 2009 ja vam celebrar una paella a la caseta de Vicenta (quina calor va fer aquell dia, 40 graus a l'ombra! Se'n recordeu?). L'estiu passat vam repetir la cita a ca Vicenta. Però com els organitzadors d'aquesta segona cita vam ser Vicenta i jo, que ens agrada fer patent allò de pensat i fet, tret de les nostres famílies no va poder vindre ningú més. Per compensar la desastrossa organització d'aquesta reunió gastronòmica, el passat mes de setembre va tindre lloc a ma casa, una altra paella, a la qual van vindre quasi tots: Guillem i Bea (la seua xicona), Anna, Vicenta, Toni (el seu fill) i Paco (el germà de Vicenta), les meues xiques (Laura i Mar) i jo. En les postres d'aquell dinar vam acordar per unanimitat que la següent quedà seria a terres de la Costera. I així ha sigut.

Coincidint amb la festivitat de Sant Antoni, el patró de Canals, Guillem i Bea ens han organitzat una jornada gastronòmica-cultural que ha eixit a la perfecció. Ens hem apuntat: Simón, Vicenta, Esther i Jose (el seu marit) i les meues xiques i jo. Una llàstima que Anna, Joanra, Paco i Toni no hagen pogut vindre.

La jornada ha començat al voltant de les dos. Primer hem fet una visita turística pels carrers de la població, en la qual hem vist un mercat medieval i, com no, la foguera.


Per als que veníem de fora, la foguera ens ha paregut espectacular. En canvi, Guillem -tot un expert foguerer- ens ha comentat que, tot i estar molt bé, altres anys l'acabat ha sigut millor; ja que, enguany, un dels costats ha quedat un poc tort. Bé, perquè ell ho diu...



Després de l'apartat cultural, ha començat el festival gastronòmic. De primer una amanida amb tomaques seques, cebes en vinagre i trossets de perdiu, entre d'altres ingredients. I, tot seguit, el plat fort: una cassola d'arròs al forn espectacular, que ens ha cuinat la mare de Bea: pilotetes, manetes de porc, botifarres... Ja m'està entrant la fam, només de recordar-ho.
  
I per acabar d'endolcir el dia, xocolate de Sueca, que han portat Esther i Jose, i una mostra dels dolços més típics de Canals (pastissets de moniato, coques cristines, rosegons...) que també ha elaborat la mare de Bea (una dona que es mereix el premi al mèrit gastronòmic).



En definitiva, hem  viscut una jornada molt agradable que, esperem, es puga repetir prompte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada