LES MASMORRES D’AMARION

Una fletxa negra contra la porta del castell anuncià la derrota de les tropes del Rei. Els temps de joglars i cançons havien acabat. Els merlets de POPLAR tremolaven davant dels cavallers de la NIT. Tambors de guerra... Parenostres i avemaries... Ulls destenyits...

                S’acomiadaren la tercera nit. ELLA li féu prometre que no moriria. ELL li respongué que tornaria. Caigué el pont llevadís. I els guerrers sortiren a cavall. Uns, amb gel al cor. Uns altres, amb foc a la boca. Concert d’espases i atxes. Rèquiem de fletxes i llances. Danses macabres a la llum de la lluna. Caps tallats. Boscos cremats. Muralles trencades.

                A ELL l’empresonaren a les masmorres d’AMARION. Fam i fred, menyspreu i turment. I cada nit, quan la brúixola del cel marca els camins, trau el cap per la finestra i somia que vola cap al NORD.

ELLA hagué de vestir-se l’armadura i cenyir l’espasa. Lluites a cavall, batalles a tota ultrança, pluges de fletxes i tempestes de foc: “Abans la mort, que veure les banderes de la NIT a POPLAR”.

I cap dels dos han deixat que els genolls toquen terra. I de tant en tant, juguen a despertar-se d’aquest malson. I els brúfols ploren perquè saben que ja falta menys perquè la foscor deixe pas a l’alba.

APUNTS SOBRE LA CUINA TRADICIONAL VALENCIANA: EL BLAT PICAT

Vivim una època daurada per a la cuina espanyola.  Arzak, Berasategui, Dacosta i, per damunt de tots ells, Ferran Adrià han aconseguit que el nostre país es pose al capdavant de la gastronomia mundial. Les propostes d’aquests xefs han fet possible que cada reunió al voltant d’una taula es convertisca en una experiència sensorial irrepetible. Menjar amb els ulls, amb l’olfacte, amb les orelles, amb el tacte i, és clar, també amb el gust. Però juntament amb aquesta cuina d’avanguarda, no cal oblidar la nostra cuina, la cuina tradicional, la cuina de les nostres iaies, la cuina que parla un poc de la nostra manera de ser i que, vulguem o no, ens evoca altres èpoques i ens connecta amb el territori on vivim. Jo sóc un enamorat d’aquesta cuina. I com a bon amant, gaudisc d’exercicis amatoris on abunden els arrossos (caldosos, secs, al forn o melosos), les coques (escaldades o de pasta bona amb tomaca, herbes, ceba, pèsols o roselles), els putxeros, l’espencat i les xulles i l’embotit torrat a la brasa. Doncs bé, dins de la gastronomia valenciana hi ha un plat de cullera que mereix que destaquem, tant per la seua qualitat, com per la història que amaga: els parle del ‘Blat picat’. 

Camps, el mestre de Rajoy

Només en un país tret de la ment de Lewis Carroll com és el nostre es poden donar situacions com les d’aquests dies. Que a Rajoy només se li puga preguntar sobre els escàndols que li afecten a ell i al seu partit a Alemanya, és equiparable a la partida de croquet que la Reina de cors jugava amb flamencs i eriçons al País de les Meravelles. No té nom. És una absoluta falta de respecte als periodistes, en primer lloc, però –especialment– a tots els espanyols, que al cap i a la fi som els que li paguem el sou (el que li apareix en la nòmina). Ja és hora que els governants se n’adonen que nosaltres no treballem per a ells, sinó que ells són els nostres empleats i que, per tant, han de donar compte de la seua feina; com fa el personal que els neteja la casa o els cuidadors que s’encarreguen dels seus fills. 

L'educació a Finlàndia

Anit, tot i que el nòrdic i el coixí em cridava amb força, el programa de Jordi Évole retardà durant uns minuts el procés d’admissió al regne (o república federal, a l’hora de dormir no m’importa qui pose el llit) de Morfeu. Hui, quasi 24 hores després de l’emissió del programa, al gremi d’ensenyants continuem impactats pel sistema educatiu finés. Classes de dihuit alumnes, com a molt. Plantilles de professorat estables i amb un gran nombre de professors de suport. Material escolar, llibres i dinar a càrrec de l’estat. Lleis educatives elaborades amb la implicació de la comunitat educativa, amb independència del partit que governe quatre anys després. Famílies implicades en el procés d’educació dels seus fills...