Només en un país tret de la ment de Lewis Carroll
com és el nostre es poden donar situacions com les d’aquests dies. Que a Rajoy
només se li puga preguntar sobre els escàndols que li afecten a ell i al seu
partit a Alemanya, és equiparable a la partida de croquet que la Reina de cors
jugava amb flamencs i eriçons al País de les Meravelles. No té nom. És una
absoluta falta de respecte als periodistes, en primer lloc, però –especialment–
a tots els espanyols, que al cap i a la fi som els que li paguem el sou (el que
li apareix en la nòmina). Ja és hora que els governants se n’adonen que
nosaltres no treballem per a ells, sinó que ells són els nostres empleats i
que, per tant, han de donar compte de la seua feina; com fa el personal que els
neteja la casa o els cuidadors que s’encarreguen dels seus fills.
