"Les llàgrimes del pirata"

Un colp de vent ha segrestat la teua barca

i, sense pietat, t’ha arrancat de mi.

Jo, com un nàufrag moribund,

m’he quedat, abandonat, a la meua illa deserta;

amb els ulls ferits per la sal;

el cor destil·lant llàgrimes de sang;

i l’ànima cercada per la tempesta del teu adéu.

Les ones, aliades perverses del vent,

s’afanyen per endinsar-te en la mar.

A  poc a poc vas allunyant-te, sense remei,

i quan el sol encenga les flames del crepuscle,

a penes seràs un puntet insignificant en la immensitat,

que l’horitzó devorarà, i trencarà per sempre

el lligam que l’amor ens teixí.

Déu dels pirates

ix de l’Infern,

canta la teua cançó

i trau-me d’aquest infern.

Des que tu no estàs,

els dies pareixen segles

i les nits boques de llop.

M’agradaria poder carregar la pistola

i acomiadar-me d’aquesta illa desventurada

perquè l’únic tresor que hi havia, per sempre, ha partit.

I m’ha deixat sense la llum dels teus ulls,

les carícies de les teues mans,

i el sabor dels teus llavis.

Però tan desgraciat sóc

que l’oceà, a banda d’arrancar-te de mi,

m’ha aigualit la pólvora

i m’ha rovellat les bales.

Déu dels pirates

ix de l’Infern,

canta la teua cançó

i trau-me d’aquest infern.

Des que tu no estàs,

els dies pareixen segles

i les nits boques de llop.