dimecres, 9 de gener del 2013

"Les llàgrimes del pirata"



Un colp de vent ha segrestat la teua barca
i, sense pietat, t’ha arrancat de mi.
Jo, com un nàufrag moribund,
m’he quedat, abandonat, a la meua illa deserta;
amb els ulls ferits per la sal;
el cor destil·lant llàgrimes de sang;
i l’ànima cercada per la tempesta del teu adéu.


Les ones, aliades perverses del vent,
s’afanyen per endinsar-te en la mar.
A  poc a poc vas allunyant-te, sense remei,
i quan el sol encenga les flames del crepuscle,
a penes seràs un puntet insignificant en la immensitat,
que l’horitzó devorarà, i trencarà per sempre
el lligam que l’amor ens teixí.

Déu dels pirates
ix de l’Infern,
canta la teua cançó

i trau-me d’aquest infern.
Des que tu no estàs,
els dies pareixen segles
i les nits boques de llop.

M’agradaria poder carregar la pistola
i acomiadar-me d’aquesta illa desventurada
perquè l’únic tresor que hi havia, per sempre, ha partit.
I m’ha deixat sense la llum dels teus ulls,
les carícies de les teues mans,
i el sabor dels teus llavis.
Però tan desgraciat sóc
que l’oceà, a banda d’arrancar-te de mi,
m’ha aigualit la pólvora
i m’ha rovellat les bales.

Déu dels pirates
ix de l’Infern,
canta la teua cançó
i trau-me d’aquest infern.
Des que tu no estàs,
els dies pareixen segles
i les nits boques de llop.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada