dimarts, 22 de maig del 2018

Cau Zaplana


“Estic en política per a forrar-me”. Aquestes paraules mai van eixir dels llavis d’Eduardo Zaplana. El copyright pertany a Vicent Sanz, un altre ionqui dels diners i del poder que des del pisset que el PP valencià li va posar en Canal 9 (després que les gravacions del Cas Naseiro acabaren amb la seua carrera política) va fer i desfer, fins que tres periodistes el van denunciar per assetjament sexual. Ara bé, a tenor del currículum de l’exPocHonorable, és lògic pensar que deu compartir amb Sanz la mateixa predilecció pel verd (Dòlar) o pel morat (Euro). 

La trajectòria política del de Cartagena sempre ha estat envoltada d’una aroma podrida. No és cap secret com va aconseguir l’alcaldia de Benidorm (amb el vot d’una trànsfuga del Partit Socialista). Durant l’etapa que va presidir la Generalitat sorgiren les primeres sospites d’irregularitats i de comissions il·legals en la construcció de Terra Mítica. Eren els anys de pagaments en B a Julio Iglesias per promoure la imatge de València. És l’època del Cas IVEX (l’Institut Valencià de l’Exportació, el director del qual, José María Tabares, continua fugit de la Justícia des de fa quasi 20 anys) i dels sobrecostos en la Ciutat de les Arts i de les Ciències. És el moment en què es va permetre que RTVV s’endeutara i els periodistes amics de Zaplana aterraven des de Madrid (l’AVE encara no funcionava) per emportar-se els diners a cabassades. Tot això ja se sabia i apareixia en la premsa. Però com l’economia funcionava (Espanya anava bé, recorden?), a la gent li la trufava i el PP arrassava elecció rere elecció. 

No, és evident que la detenció de Zaplana no ha sigut cap sorpresa. Potser arriba un poc tard.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada