Els socialistes estan molt contents (massa, trobe
jo) amb el resultat de les primàries que ha celebrat el PSPV aquest cap de setmana.
Parlen de gran participació, de mobilització i, fins i tot els més exagerats, de
resurrecció de la societat civil. El procés ha comptat amb la novetat d’obrir-lo
als simpatitzants, com ja ho va fer, per exemple, el Partit Socialista francés.
Diuen que els dirigents socialistes més veterans no ho acabaven de veure clar.
Asseguren que tenien una veritable por a perdre el control de l’animalet i que els eixira el tir per
la culata. Vaja, com quan el doctor Frankenstein s’horroritzà quan el monstre es
va revoltar contra ell.
Per açò no m’acabe de creure aquestes primàries.
Realment la vella guàrdia del PSPV hauria consentit la victòria d’un altre que
no fóra Ximo Puig? Jo ho dubte profundament. Qui ha sigut el rival de Puig? De
quin poble digueu que era alcalde? Quina ha sigut la seua trajectòria pública?
No hi havia ningú amb més pes polític per enfrontar-se a l’aparell del PSPV? No
ha sigut un partida, si se’m permet l’expressió, ni igualada ni emocionant. Els
dos contrincants sabien de sobra qui la guanyaria. Però el PSPV (i sobretot el
PSOE) necessitava el cartell amb els dos aspirants i la foto d’un guanyador per
convertir-lo en el súper heroi que ens ha de lliurar dels malvats del PP.
Els resultats d’aquestes
primàries són decebedors. Pur màrqueting. Ha tornat a guanyar el Lermisme. Mateixes
cares, mateix discurs i idèntiques corbates elegants des que el gran patró fugí
cap a Madrid. Què ha canviat en el PSPV entre el dissabte i hui? Res. Tot
continua igual. Tristament des de Joan Romero no hi ha hagut cap altre intent
per intentar canviar el rumb erràtic del PSPV. I al remat Romero preferí la
companyia dels taurons que la de la seua pròpia tripulació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada