Fa uns quants anys, segur que ho recorden, el
Fiscal Star va estar a punt d’acabar amb la carrera política del president dels
Estats Units. Bill Clinton va eixir escaldat d’aquell Impeachment. Va haver de confessar al món sencer que ell, la
becària Lewinsky i un havà dels cars s’ho havien passat d’allò més bé al
despatx Oral, perdó, Oval. Clinton va estar a punt de perdre la cadira
presidencial per haver mentit al poble nord-americà sobre la seua vida sexual.
I és que la majoria dels anglosaxons (hipocresies a banda) consideren que si tu
no ets capaç de dur una vida privada ordenada, és impossible que sigues capaç
de controlar les regnes del teu país. Spain
is different, ja ho saben tots vostés, ací –supose que ho hauran escoltat
més d’una vegada– “dels pecats del piu, déu se’n riu”. I pel que sembla, tampoc
passa res si s’infringeixen els manaments seté (no furtaràs) i el vuité (no
mentiràs).
Rajoy no només ens ha mentit a tots, si no que s’ha
beneficiat d’una trama que ha permés –presumptament–
el finançament il·legal del PP, i l’enriquiment personal i vergonyós (i en
alguns casos, també il·legal) dels capitostos del partit.
Interpretarà Torres Dulce, el Fiscal General de l’Estat,el
paper del Fiscal Star contra Clinton? No crec. Un gos mai mossega la mà del seu
amo.
Donarà explicacions Rajoy? Dimitirà? No ho sé. De
moment es comporta com el veí friki
que ens deixa jugar a l’Scattergories,
a canvi d’inventar-se les regles que més li convenen. Jo crec que ja ha arribat
l’hora de passar d’aquest veí llanda i traure el Party.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada