Per a què serveix el rei?

Felip de Borbó s’ha dirigit esta nit al poble espanyol en prime time a l’ombra del dèspota il·lustrat de Carles III en un discurs que, mitja hora abans que l’emeteren, la meua dona i jo ja havíem previst. Això sí, nosaltres amb roba d’anar per casa i amb un semblant bastant més desenfadat que el que ha mostrat el monarca. El rei ha aplicat l’article 20 de la Constitució per exercir la seua llibertat d’expressió. Ara bé, no tinc gens clar que el que ha dit haja servit en absolut per solucionar el conflicte que es viu a Catalunya. M’hauria agradat que don Felip haguera adoptat el paper d’àrbitre i moderador de la vida política com el faculta la Constitució del 78. En comptes d’això ha reiterat les consignes que el govern de Rajoy porta repetint des de fa 5 anys, quan es va produir la primera gran manifestació de l’independentisme català. Missatge que, en part, ens ha dut a aquesta situació. 

Les paraules de Felip VI no anaven dirigides a tots els catalans. Només a un part d’ells. Als que estan en contra del procés; fet que em pareix perfecte. Però he trobat a faltar alguna referència per a tots aquells que no pensen de la mateixa manera. Alguna paraula per a tots els que van rebre les bastonades dels antidisturbis. Com si l’1 d’octubre no haguera passat res. Si el missatge reial haguera tingut un propòsit conciliador, el cap de l’Estat podria haver pronunciat part del discurs en català; don Felip, que està molt ben preparat, el parla raonablement bé. Tristament, el to ha sigut dur, agre i enèrgic. L’única nota positiva és que el monarca ha triat un vestit de jaqueta i pantaló i no l’uniforme de capità general dels exèrcits. Continuen tensant la corda, tant des de Barcelona, com des de Madrid. Com m’agradaria que tot açò no fóra res més que un malson. Demà eixirà el sol, sí. Però ja veurem despús-demà.