dissabte, 29 de desembre del 2012

Adéu, 2012, no tornes



Senyores i senyors, el 2012 està a la UVI. Els doctors, després de parlar amb els familiars, han arrugat les celles i, resignats, els han remés a la providència. Hem d’assumir-ho, poc o res podem fer ja per aquest any. D’ací no res ens vestirem de dol per al funeral i, almenys, celebrarem que fins el segle que ve no tenim un altre 12. Han sigut 366 dies plens d’angoixa, d’incertesa, de por, de drames individuals i de tragèdies col·lectives. 

Enguany, tristament, hem conegut el significat de paraules i d’expressions com ara: desnonament, preferents, prima de risc, rescat financer, ERO, troika, retalls socials, banc dolent, o actius tòxics... 


No hi ha feina. I els joves, diuen que la generació millor preparada de la història d’Espanya, estan intentant l’aventura a l’estranger. Una aventura que, en ocasions ix bé (‘Españoles en el mundo’) però en altres acaba amb bitllet de tornada. 

Els salaris han baixat. Diuen que no hi ha diners per a tots, però també es parla que hi ha empresaris malparits que s’aprofiten de la desesperació de la gent i de l’abundància de mà d’obra barata per oferir jornals de l’època de Jarrapellejos. Alguns d’aquests, diuen que no poden pagar-te més de quatre-cents euros al mes a full time i després se’n van de putes a costa de la teua salut, s’emporten maletins plens de diners negres cap a Suïssa o amaguen lingots d’or entre les rajoles de casa.

Els impostos? Alts. Però els dels pobres. I el gasoli i la llum pels núvols. No, si d’ací un parell d’anys serà veritat això que només els rics podran dur cotxe. I per què serà que els consells d’administració de les empreses vinculades al sector energètic estan plens d’exgovernants?

I què passa amb els bancs? Per què reben cabassades de diners públics per tapar els forats que han causat ells mateixos i, a canvi, ofeguen al personal? És una estratègia compartida entre la banca i el govern per acabar amb els passatgers de tercera classe? Enguany hi ha hagut persones que s’han suïcidat, perquè anaven a deixar-los en la puta rue, després que els senyors del tratge car i el pur habà, els xuplaren fins l’última gota de la dignitat.

I què han fet els nostres governants? Retallar i retallar (tant pressupostos com drets socials) al dictat d’Alemanya, de la UE o del Club Bildenberg.

I, a banda de tot açò, el 2012 s’ha emportat al cementeri a desenes de mitjans de comunicació i a milers i milers de periodistes. I amb ells, se n’ha anat gran part de la nostra llibertat d’expressió, que deixarà orfes davant dels abusos que patirem en el futur. 

Amb tot, el 2012 també ens deixa un fil d’esperança. La gent ha començat a obrir els ulls, a eixir al carrer i a reclamar una societat nova. És hora de canviar l’era de la por, per la del canvi.  

2 comentaris:

  1. Manel,

    Una bona crònica de l'any. Espere que tinguem un millor 2013...

    Una abraçada,

    Juli Capilla
    http://blocs.mesvilaweb.cat/julicapilla

    ResponElimina
  2. Senyor, un plaer 'sentir-te'. A veure si és de veres i en el 2013 respirem un poquet.

    ResponElimina